Tot i que cal tenir present que Barcelona fou una fita important dins de l’antiga Via Augusta. Catalunya, doncs, s’anà forjant com a tal en un territori on ja hi havia una població jueva que feia segles que convivia amb la cristiana. El nom del darrer propietari jueu d’aquesta finca (s. XIV) és Jacob Cofen (o Cohen), el cognom del qual indica pertinença a la família sacerdotal, el llinatge més prestigiós, religiosament parlant, dins el judaisme (els cohanim eren els summes sacerdots del Temple de Jerusalem). La importància del llinatge familiar d’aquest individu estava reforçat pel fet que la seva muller pertanyia a la família Cap, una de les més antigues i notables de Barcelona. La data de 1852 que apareix a la tarja de ferro de la porta d’accés ens indica la cronologia de la reedificació d’aquesta casa. La seva construcció no ha deixat restes evidents del que havien estat els edificis preexistents, sobre els quals es recolzava la volta que cobria aquesta part del carrer.