El conjunt de les sis sitges descobertes –amortitzades al segle XIII– és el testimoni medieval més important que tenim sobre l’emmagatzematge, suposadament de gra, dins el call. Les sitges es trobaven a l’illa on al seu interior hi havia un dels dos alfòndecs del call, però en  diferents finques jueves.

Les fonts documentals antigues permeten situar en aquest edifici (Fruita, 3) una finca que havia pertanyut al jueu David Isaac Capdepebre, la qual incloïa l’actual casa de Sant Honorat núm. 5. L’any 1389, David Isaac Capdepebre era un dels administradors de l’almoina per a estudiants pobres (o talmuttorà). L’estudi de la Llei (la Torà) constituïa un dels deures més importants per als jueus: Barcelona fou un centre de gran prestigi per a l’estudi i va atreure i formar bon nombre de savis i intel·lectuals.

L'any 1789, Esteve Castell va enderrocar l'antiga casa existent en aquesta parcel·la i hi va reedificar l'edifici que veiem avui. A la llinda de la porta d’accés es pot veure la data de 1790 i un castell, en referència al cognom del promotor.