El traçat del carrer Llibreteria existeix des de la mateixa fundació de la colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, l’antiga Barcelona. Aquesta fundació tingué lloc un cop es donaren per acabades les Guerres Càntabres, a partir del 19 aC. Les legions que havien participat en les campanyes militars dugueren a terme les obres de la ciutat i probablement s’hi establiren. Els seus membres es convertiren en els primers habitants. La ciutat es construí des de zero, a través de la parcel·lació i d’un plànol preestablert que imitava la ciutat de Roma. En aquest disseny, en època romana mai hi faltaven dos eixos principals, el cardo i el decumanus. L’actual carrer Llibreteria i també el carrer del Call encara avui ens indiquen el traçat del cardo. Aquest eix travessava la ciutat de nord a sud com a continuació de la Via Augusta marítima, el principal camí terrestre per on circulaven persones i mercaderies. Seguint-lo, hom entrava a Barcelona a través d’una porta, la del nord-est, ubicada al límit de la Llibreteria i de la plaça de l’Àngel. No conservem restes d’aquest portal, si bé sabem que estava flanquejat per dues torres de planta quadrada. 
A l’encreuament entre el cardo i el decumanus barcelonins (el decumanus és l’eix traçat pels actuals carrers del Bisbe i Ciutat) s’hi establí la zona pública de la ciutat. En d’altres paraules: a l’indret comprès entre la plaça Sant Jaume i el carrer Paradís hi hagué el fòrum. El fòrum era un espai ampli, central a les ciutats romanes, on tenien lloc els principals esdeveniments de la vida civil i religiosa. Feia funcions de mercat, però també s’hi localitzaven la basílica, la seu del poder religiós, i la cúria, l’edifici que acollia les reunions dels ciutadans. En un extrem del rectangle sobre el qual estava construït el fòrum s’hi edificà un temple dedicat al culte de l’emperador August. El temple seria progressivament desmuntat durant els segles medievals, si bé encara se’n conserven quatre columnes. Actualment les podem admirar a l’interior de la seu del Centre Excursionista de Catalunya del carrer Paradís.