La Colònia Faventia Julia Augusta Paterna Barcino, tot i tenir el centre en el primitiu nucli habitat del Mont Tàber, es convertí, durant l’època romana, en una ciutat força més gran. L’extraordinària muralla barcelonina, construïda amb carreus de grans dimensions, constituí la defensa de la ciutat fins al segle XIII. El conjunt de les restes de la muralla romana i comtal és el monument més gran de la ciutat de Barcelona, amb 76 torres i una longitud de 1270 metres de perímetre fortificat. Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, les recerques arqueològiques han permès deixar a la vista més d’un terç de les muralles.
És dins del recinte d’aquesta muralla romana, on cal situar-hi la primerenca comunitat jueva. De l’antiga quadrícula de Barcino, el quarter nord occidental és el que correspon a la zona habitada posteriorment per la comunitat jueva.
Dels antics carrers romans, els carrers del call barceloní mantenen, encara que amb modificacions, els eixos de circulació de l’antiga ciutat romana: l’actual carrer del Bisbe segueix el traçat de l’antic decumanus maximus. El Carrer del Call continua el traç de l’antic cardo maximus. El decumanus minor es correspon amb el carrer de sant Honorat, mentre que l’eix Marlet-Fruita resegueix l’antic cardo minor meridional. Quant a la resta de carrers, el Carrer de Sant Domènec del Call continua el traçat de l’antic decumanus minor occidental, mentre que l’eix Santa Eulàlia-Sant Sever, segueix la petja de l’antic cardo minor septentrional.
El tram del Carrer del Call, comprès entre el Carrer de Sant Domènec i el de Sant Ramon, presenta un tram esbiaixat respecte el traçat romà original: la refortificació i ampliació del Castell Nou Vescomtal en època de Borrell II (927-992) damunt l’antiga porta romana causà la desviació de l’antic cardo maximus.
En aquest barri, vessant occidental del vell Mont Tàber, hi fou trobada una de les restes més antigues de la població: una estela ibèrica (Cirici 2012: 304). L’edificació romana més important d’aquest sector, correspon a la domus romana situada a l’actual carrer de la Fruita. Les restes que s’hi han trobat corresponen a una gran residència senyorial (s. IV) i a diverses tabernae obertes al decumanus minor (actual Sant Honorat). Aquestes edificacions van ser planificades i construïdes de manera unitària: domus i botigues devien ser propietats d’un prohom de l’elit local, amb prou poder i recursos per a establir-se a tocar del fòrum de Barcino.
De la domus, se’n conserva el viridarium (jardí), amb un lacus al bell mig, emmarcat pel peristil, al voltant del qual s’hi articulaven un seguit de cubicula, una zona de serveis i un magatzem. S’hi han trobat mosaics policromats i frescos en algunes parets.
