L’Edat Mitjana a Barcelona és un període de revitalització del comerç. Des del segle IX sabem que el comte tenia la residència a la plaça del Rei. En aquest sentit, la convivència entre poders eclesiàstics i polítics activà la ciutat i la féu créixer. Així, els límits de Barcelona mica en mica s’anaren quedant petits. Cap al segle XII sabem que a l’actual plaça de l’Àngel, fora muralles, s’hi havia instal·lat un mercat permanent. També els carrers adjacents al palau comtal, entre els quals els de la Llibreteria i la Freneria, van anar orientant la seva activitat cap a la manufactura i el comerç. Es conserven multitud de documents d’època baix medieval que acrediten aquestes activitats: lloguers i compravendes d’obradors, els textos que regulaven els oficis o fins i tot les ordinacions (les normes legals) que intentaven fer compatibles els usos residencials amb els usos industrials del carrer. 
En aquesta època destaca la forta pressió urbanística sobre els immobles. Les cases eren venudes, llogades o expropiades a gran velocitat. Els artesans volien acontentar la demanda creixent de manufactures. En primer terme, aquesta demanda provingué dels centres del poder polític. La noblesa buscava productes especials, corresponents al seu estatus social. És d’aquesta manera que aparegueren tallers molt especialitzats, com ara la freneria. La freneria, que dóna nom a un dels carrers del barri, era l’art dedicat a confeccionar accessoris per als cavallers. D’altra banda, els especiers, que eren venedors i elaboradors de fàrmacs, de drogues o d’espècies culinàries, s’instal·laren al sud del carrer Llibreteria. 
A l’illa formada pels carrers Llibreteria, Tapineria i Veguer, el principal centre de poder polític del moment era anomenat Castell Vell. Fou residència dels vescomtes de Barcelona i després del veguer del rei, el delegat per administrar justícia. El veguer manà construir una presó a l’altre costat del carrer. El centre penitenciari es mantindria en funcionament fins el primer terç del segle XIX.