Són escasses les notícies que tenim sobre la presència jueva a la ciutat durant l’alta Edat Mitjana. Sabem que l’any 985, després del setge d’al-Mansur, el comte Ramon Borrell adquireix totes les terres que havien pertanyut als jueus que hi van morir, bo i especificant que es tractava de terres i de vinyes situades en el lloc anomenat Mogòria, dins el territori de Barcelona.
Al segle XII, Benjamí de Tudela, viatger que passà per Barcelona vers l’any 1166, n’elogia l’aljama i en subratlla l’activitat negociejant que s’hi duia a terme:
“[De Tarragona] a Barcelona hi ha dues jornades de camí. Allí hi ha una santa comunitat [jueva], amb homes savis i intel·ligents, i de noble nissaga, com ara rabí Sésset, rabí Saltell, rabí Salomó i rabí Abraham ben Hasday. És una ciutat petita i bonica, situada a la riba del mar, on hi arriben, amb mercaderia, comerciants d’arreu: de Grècia, de Pisa, de Gènova, de Sicília, d’Alexandria d’Egipte, de la terra d’Israel i de totes les contrades d’Àfrica”.
Tenim, així mateix, nombrosos documents dels segles XI i XII, que testimonien que els jueus eren propietaris de terres, de vinyes i de cases i que eren amos d’una tercera part del territori de Barcelona. Durant els ss. XIII-XIV i, en particular, durant el regnat de Jaume I, els jueus creixeran en poder i influència i la manca de diners obligarà als reis d’aquells temps a fraternitzar amb ells.
Molts jueus barcelonins s’ocuparen de tasques mercantils i participaren en el comerç mediterrani. La seva extensa xarxa de contactes amb el món jueu i islàmic va facilitar-ne els negocis durant el segle XIII i principi del XIV en el moment d’expansió mediterrània. Al segle XIV, fruit de la intolerància religiosa i de la competència cristiana, la seva influència es va veure limitada per diversos edictes papals i reials.
La gran majoria dels jueus barcelonins estaven especialitzats en treballs comercials i artesanals. La documentació recull una gran varietat d’obradors i tallers on treballaven argenters, teixidors, llibreters, sastres, etc. A la segona meitat del segle XIV, els artesans del call semblen especialitzar-se en el teixit de vels de seda i en la talla del corall. Aquest darrer ofici el tingueren en règim de monopoli i continuà com a tal entre els conversos després de 1391.
El call jueu de Barcelona, fou el centre de cultura més important de la Catalunya medieval. Hi visqueren, durant el s. XI, tres de les figures culturalment més insignes de tota la Península: el poeta Issac ben Rovèn, el científic Abraham bar Hiya i el cabalista Jafudà ben Barzilay. Al call de Barcelona s’hi conrearen tots els gèneres literaris i s’hi escrivien tractats científics de tot caire. S’hi conreà poesia, càbala, filosofia i teologia. La jurisprudència i el dret crearen escola a Barcelona, gràcies a l’obra de Salomó ben Adret (1235-1310), figura cabdal del judaisme català, talmudista i jurisconsult eminent, que redactà milers de dictàmens a qüestions que li adreçaven els jueus de tota Europa. L’aljama jueva de Barcelona va viure al Call fins l’any 1391, l’any de l’avalot, arran del qual la comunitat en restà oficialment destruïda.
A la Barcelona medieval hi havia dos barris jueus: el Call Major i el Menor. El Call Major, el fundacional, ocupava el quadrant nord-oest de l’antiga Barcino. Disposava de diverses sinagogues: la Major, la Menor o Poca, la dels Francesos i algunes altres construïdes per particulars amb l’autorització reial. Al Call s’hi trobava també una miqvé, un forn de pa, una carnisseria i dos alfòndecs per a emmagatzemar-hi el gra. L’accés al Call Major es feia a través de dues portes: l’una, situada a la confluència entre el Carrer de Sant Domènec i del Call; i, l’altra, a la cruïlla entre el mateix Carrer del Call i el de Sant Honorat.
Al s. xiii, l’increment demogràfic de la ciutat propicià que el rei Jaume I erigís la nova muralla medieval de la Rambla i ordenés, per mitjà del reial Decret de Fundació (1257), la creació del Call Menor: és l’època d’ampliació de la ciutat. Aquest nou barri es bastí fora del perímetre de l’antiga muralla romana, en uns terrenys cedits en emfiteusi, i a redós de la nova muralla reial.
El Call Menor era format per un sol carrer amb portals oberts a cada cap, l’un al Carrer d’Avinyó, sota el Castell Nou, i, l’altre, al Carrer d’en Rauric. Els seus límits eren els carrers de la Boqueria, d’en Rauric, de la Lleona i d’Avinyó. Des del 1263 aquest nou call tingué la seva pròpia sinagoga, la qual ha de ser situada en l’actual parròquia de Sant Jaume.
