Durant l’Època Moderna el carrer Llibreteria consolidà el perfil comercial. Fou precisament al llarg del segle XVI que el carrer adoptà el nom actual, reflex d’una ocupació que acabà sent-hi majoritària. Els llibreters i impressors començaren a produir per una societat cada cop més avesada a la lectura i a l’escriptura. A més, les seus dels poders civils (l’Ajuntament i la Generalitat) o la Catedral continuaven estant a tocar, fet que facilità que els comerciants del carrer Llibreteria rebessin privilegis per imprimir o estampar la documentació oficial. Durant el segle XVI els oficis d’impressor i de llibreter s’anaren diferenciant, fins el punt que s’establiren dues llicències diferents per a un i altre. El nostre carrer concentrà un major nombre de llibreters. Treballaven en petites botigues, en espais que resultaven del tot insuficients. Per aquest motiu els llibres eren exhibits en parades i expositors exteriors. En conseqüència, durant els segles XVI, XVII i XVIII hem de pensar en un carrer atapeït i amb passos ben estrets.
Malgrat ser una pràctica que ja s’havia iniciat durant els darrers segles medievals, en Època Moderna el carrer fou l’escenari d’importants celebracions cíviques: casaments reials, pregàries per la recuperació de la salut dels monarques, visites principesques… Els carrers de la Barcelona antiga tot sovint eren ornamentats. D’altres cops s’hi instal·lava arquitectura efímera (arcs de triomf, fonts, baldaquins). La Barcelona moderna es caracteritza per presentar un fort contrast entre l’ostentació pública d’una banda i les precàries condicions de vida de la majoria de les persones, de l’altra. El carrer Llibreteria no n’era una excepció.
