El més interessant del QRGòtic és que es tracta d’una guia cultural impulsada pels comerciants, no obstant això el protagonista no és el comerç, sinó la seva ubicació. A partir d’aquí, més de 70  codis QR enganxats als aparadors dels comerços pròxims a la plaça Sant Jaume, explican un fragment de la història del lloc en què ha estat situat. La ruta completa consisteix en un recorregut pels carrers: Llibreteria, Baixada de la Llibreteria, Freneria, Call, Sant Honorat, Sant Domènech del Call, Arc de Sant Ramon del Call, Sant Sever, La fruita, Baixada de Santa Eulàlia, Plaça Sant Felip Neri.

Com si es tractés d’una màquina del temps, QR Gòtic proposa a l’usuari partir del present, utilitzant una tecnologia del futur, per recrear el passat. Un passat que es dibuixa en estructures arquitectòniques i petits senyals que encara romanen a la ciutat i que sovint passen desapercebudes pel vianant.

Us convidem a viatjar en el temps i gaudir d’altres Barcelones retratades per fotògrafs la col · lecció d’imatges reposa en els arxius del Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Sobre la finca de Sant Sever núm.1, es recolzava la volta que donava nom al carrer i s’hi obria un antic carrer sense sortida, que rebia el nom de carreró “sota la Volta”. Abans de l’avalot de 1391, la casa era propietat de David de Bellcaire, batejat com a convers amb el nom de Miquel Lupetti

David de Bellcaire era propietari també de l’edifici de l’entrada del carrer de Sant Domènec, on hi havia la residència del porter i la carnisseria jueva. Fill d’Isaac Bonjuha de Bellcaire, un dels secretaris de l’Aljama el 1349, estava emparentat per matrimoni amb l’antiga i influent família Cap-Forn. Aquesta família és un bon exemple de com els jueus barcelonins establien estrictes estratègies matrimonials.

Aquest carrer “de la Volta” segueix el traçat d’un antic cardo minor romà. Els altres carrers romans conservats del Call Major són: el de Sant Domènec i el de Sant Honorat, antics decumani minori, i el carrer del Call, l’antic cardo maximus, que menava a la porta romana i que fou esbiaixat en època medieval per la construcció del Castell Nou. De la urbanització romana, se’n conserva la muralla a l’interior de les cases situades entre els carrers dels Banys Nous i de l’Arc de Sant Ramon del Call

Actualment aquest edifici, pertanyent a l’Associació Call de Barcelona, funciona com a sinagoga per a celebracions especials i com a centre informatiu en qüestions de judaisme. En el seu interior es poden visitar restes arqueològiques descobertes en les excavacions de l’any 2002.

El carrer Marlet és un dels carrers més coneguts del call per la làpida encastada en la façana de la casa número 1. La inscripció hebrea commemora la figura de Samuel ben Itshaq ha-Sardí, un dels rabins més rellevants de Barcelona (ss. XII-XIII), per les accions de mecenatge en la fundació de la Pia Almoina del Call. El text hebreu de la làpida pot ser llegit de la manera següent: 1. Pia Almoina (hqdš) 2. Rabí Xemuel (r’ šmwˀl) 3. Ha-Sardí (hsrdy) 4. “La persona generosa prospera” (n’ b’ t’: npš brkh tdwšn, Pr. 11,25).

A l’aljama de Barcelona, s’hi escrigueren tot els gèneres literaris i tota mena de tractats científics: s’hi conreà poesia, filosofia, teologia, literatura didàctica i jurisprudència. La medicina també hi ocupà un lloc preeminent, gràcies a les obres de Sésset Benvenist (s. XII) i de Zerahya ben Saltell Gracià (s. XIII), que traduí obres mèdiques de Galè, d’Avicena i de Maimònides.

A banda de les activitats científiques i literàries, una de les ocupacions tradicionalment associada als jueus, ja des del segle XII a Barcelona, fou la del préstec. Fins al segle XIV, els cristians no pogueren prestar diners a interès. Només els jueus més solvents econòmicament pogueren seguir negociant crèdits sota aquestes condicions. Així mateix, el crèdit no era necessàriament una dedicació exclusiva: el trobem exercit per metges i rabins, a part dels banquers, a manera d’inversió

En aquest espai es trobava, fins l’any 1392, la casa propietat de Vidal de Tolosa, savi de renom, autor d’un Maggid Mixné, un comentari de la Mixné Torà de Maimònides, i parent d’Astruc Biona, un dels principals acusats en el cas de la falsa profanació d’hòsties de 1367. L’edifici afrontava, per la seva part interior, amb l’alfòndec. A la mateixa illa de cases, s’hi trobaven les propietats de membres de l’antiga família Forn i, a la cantonada, la carnisseria.

Les fonts documentals antigues permeten situar en aquest edifici (Fruita, 3) una finca que havia pertanyut al jueu David Isaac Capdepebre, la qual incloïa l’actual casa de Sant Honorat núm. 5. L’any 1389, David Isaac Capdepebre era un dels administradors de l’almoina per a estudiants pobres (o talmuttorà). L’estudi de la Llei (la Torà) constituïa un dels deures més importants per als jueus: Barcelona fou un centre de gran prestigi per a l’estudi i va atreure i formar bon nombre de savis i intel·lectuals.

L’any 1789, Esteve Castell va enderrocar l’antiga casa existent en aquesta parcel·la i hi va reedificar l’edifici que veiem avui. A la llinda de la porta d’accés es pot veure la data de 1790 i un castell, en referència al cognom del promotor.

La Sinagoga Major de Barcelona tenia tres portes d’accés: pel carrer Marlet núm. 5, per un carreró, avui desaparegut, que sortia del núm. 8 del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call i per l’actual entrada núm. 9 del carrer de Sant Domènec.

Després de l’avalot (1391), el rei Joan I en va fer donació a Esperandeu Cardona. Entre d’altres propietaris, la finca va pertànyer a Marc Safont (1438), Lluís Prats (1580), Diego Monfar (1634) i Francesca Aguilar (1679). L’edifici actual fou construït el 1862 sobre el que fou la part principal de la parcel·la on es trobava la Sinagoga Major.