El 30 de gener de 1938,  l'aviació italiana va bombardejar  la zona de la Catedral i la Plaça Nova, tocant els edificis de Sant Domènec del Call i els de la Plaça de Sant Felip Neri. L'esfondrament de part del complex de Sant Felip Neri va causar un gran nombre de víctimes, la majoria nens que s'hi havien refugiat. La fesomia actual de la plaça és fruit d'una intervenció radical de mitjan segle XX per a dotar de nous edificis i nova alineació tots els seus fronts, exceptuant-ne el de l'església. En aquesta nova reurbanització es traslladaren alguns edificis medievals procedents dels enderrocs de l'obertura de la Via Laietana. Un d’ells és el de l’antic gremi de sabaters, actual Museu del calçat. A l’edat Mitjana la plaça es comunicava amb el carrer del Bisbe, a través del carrer de  Montjuïc del Bisbe. Aquest edifici és una obra de nova planta de finals de 1950, que respon a la voluntat de donar noves façanes al conjunt de la plaça. Al segle XIV, en aquesta zona hi vivia Isaac Bisbal. D’altres edificis adjacents eren propietat de membres de la família Gracià (en hebreu, Hen), propietaris d’un bon nombre de cases al call.”.