La colònia romana de Barcino es fundà sobre un petit turó de poc més de 16 metres sobre el nivell del mar: el mont Tàber. Tot i la modesta alçada, la topografia de l’antiga ciutat romana va quedar determinada per aquest fet. Els carrers que menaven vers el segon recinte de la muralla romana de la ciutat (segle IV) presentaven, a la seva part final, un desnivell acusat. En època medieval, quan la muralla va deixar de tenir funció defensiva, molts d’aquests carrers van obrir-se enderrocant el llenç de l’antic mur. Significativament, bona part d’aquests carrers van agafar el nom de “Baixada”, com ara la Baixada de Viladecols, la Baixada de la Pressó –actual Llibreteria-, la Baixada de Caçadors, la Baixada dels Lleons, o la pròpia Baixada de Santa Eulàlia.