La sinagoga Major apareix documentada a partir del segle XIII, tot i que devia d’existir molt anteriorment. Al seu voltant, o bé en el mateix complex, hi hagué diverses institucions pietoses i educatives, com són ara la Pia Almoina del call, la ieshivà o escola rabínica i la residència del rabí. Se sap, per exemple, que el 1367 el rabí Nissim Girondí, un dels grans savis de Barcelona, vivia a tocar de la Sinagoga Major. En aquesta àrea es trobava també situada l’anomenada “escola de les dones”, que donava  nom a un carreró, avui desaparegut, que tenia entrada per l’actual carrer de Marlet.

La Sinagoga Major de Barcelona tenia tres portes d’accés: pel carrer Marlet núm. 5, per un carreró, avui desaparegut, que sortia del núm. 8 del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call i per l’actual entrada núm. 9 del carrer de Sant Domènec.

Després de l’avalot (1391), el rei Joan I en va fer donació a Esperandeu Cardona. Entre d’altres propietaris, la finca va pertànyer a Marc Safont (1438), Lluís Prats (1580), Diego Monfar (1634) i Francesca Aguilar (1679). L’edifici actual fou construït el 1862 sobre el que fou la part principal de la parcel·la on es trobava la Sinagoga Major.