Historiogràficament, el límit nord del Call no s’ha fixat de manera clara. Ha quedat documentat que l’antic carrer de la Volta no era un límit, ja que les propietats jueves es trobaven a banda i banda del carrer. A la banda nord, les finques limitaven amb algun hort i propietats cristianes, la més important de les quals era l’Escola de la Seu. Tanmateix, es fa difícil pensar que l’eix de Santa Eulàlia-Sant Sever fins a les muralles romanes restés sempre fora dels límits del Call.

Sobre la finca de Sant Sever núm.1, es recolzava la volta que donava nom al carrer i s’hi obria un antic carrer sense sortida, que rebia el nom de carreró “sota la Volta”. Abans de l’avalot de 1391, la casa era propietat de David de Bellcaire, batejat com a convers amb el nom de Miquel Lupetti

David de Bellcaire era propietari també de l’edifici de l’entrada del carrer de Sant Domènec, on hi havia la residència del porter i la carnisseria jueva. Fill d’Isaac Bonjuha de Bellcaire, un dels secretaris de l’Aljama el 1349, estava emparentat per matrimoni amb l’antiga i influent família Cap-Forn. Aquesta família és un bon exemple de com els jueus barcelonins establien estrictes estratègies matrimonials.