Des d’un punt de vista comercial, al carrer Llibreteria entrà a l’època contemporània sense masses sotracs. La proximitat amb els centres de poder seguia dotant d’una posició privilegiada als comerciants, i en especial, als llibreters. Durant el segle XIX destaquen casos com el de la família Brusi, que des del carrer estant construïren un veritable imperi de la impremta, que entre d’altres controlà el Diario de Barcelona. Durant tot el segle – amb la breu excepció del període napoleònic – aquest diari s’edità, s’imprimí i es distribuí des del carrer Llibreteria. Molts llibreters, d’altra banda, ampliaren en aquesta època el seu negoci. Ho van fer mitjançant la creació dels ‘gabinets de lectura’, una espècie de biblioteques privades que alhora feien funció de salons de tertúlia.
Si parlem de l’urbanisme, en canvi, l’època contemporània és un període convuls per al nostre carrer. A mesura que avançava el segle XIX, les noves concepcions urbanístiques associades al liberalisme posaven en risc un traçat que comptava amb 1.900 anys d’història. En motiu de la vista del rei Carles IV a Barcelona de l’any 1802 es dugué a terme una reforma urbanística que també afectà la Llibreteria. Moltes cases amb volada foren enderrocades i s’arranjaren algunes façanes. Més tard, durant el Trienni Liberal (1820-1823) foren enderrocades les restes de la porta romana, que en aquells moments era considerada un obstacle per al trànsit interior de la ciutat. Damunt de la porta, l’arc que connectava la presó amb l’immoble del davant també fou derruït. La mateixa presó fou definitivament traslladada al carrer de la Reina Amàlia l’any 1839. Més endavant, les obertures del carrer Jaume I (1825-1850) o del primer tram de la Via Laietana (1908-1909) alteraren illes senceres de la Llibreteria. Res d’això, però, hagués resultat tant agressiu com un projecte municipal de mitjan segle XIX defensat per l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner. Pretenia enderrocar els carrers i cases de darrere l’absis de la catedral, mantenint al mig d’aquesta nova plaça les columnes romanes que avui són al Centre Excursionista de Catalunya del carrer Paradís. Del carrer de la Llibreteria no n’hagués quedat ni rastre !
