Aquesta plaça fou un dels espais de ciutat vella que més va rebre les conseqüències dels bombardejos de l’aviació italiana a la ciutat (1938): encara avui es veuen marcats els impactes de metralla a la façana de l’església.
L’any 1838 la majoria dels llibreters de la ciutat tenien la seva botiga en aquest carrer. A l’època, es van crear els anomenats ‘gabinets de lectura’, una mena de biblioteques privades que, a més, feien funció de salons de tertúlia.
En el context d’una vaga general, l’any 1934 el president Lluís Companys proclamà l’Estat Català. Madrid va enviar l’exèrcit al palau de la Generalitat amb l’objectiu de detenir els membres del Govern.
A finals del segle XIX el traçat del carrer Llibreteria perillava. L’arquitecte Lluís Domènec i Montaner va presentar un projecte que consistia a enderrocar les cases de darrere de la catedral per tal d’exhibir les columnes romanes del carrer Paradís. Mossèn Cinto Verdaguer (a la imatge) li donà suport.
Segons l’erudit Joan Amades, aquest establiment era un dels llocs on feien més bo el pa de pessic. És una botiga ben antiga, que es remunta a l’any 1834.
Si aixeques el cap veuràs una de les poques cases amb volada que conservem a Barcelona. L’immoble destaca també pels seus esgrafiats, probablement dissenyats a finals del segle XVIII.
Un dels diaris més antics d’Europa s’imprimia en aquest carrer. L’any 1821 les seves instal·lacions ocupaven tota l’illa de cases. Els tallers eren situats al subterrani.
Un comentari del rei Alfons XIII (a la imatge) desfermà l’any 1920 una campanya de catalanització dels rètols del comerç de Barcelona. Fou objecte de debat polític i els diaris n’anaven plens.