El nom ‘call’ deriva del mot llatí callis, que significa ‘carrer estret’ o ‘carreró’. Els jueus de Barcelona visqueren en aquest barri, el qual els permetia l’accés a tots els serveis necessaris per a garantir la continuació de la seva tradició cultural i religiosa, basada fonamentalment en una dieta estricta i un seguit de rituals i normes de conducta, que s’havien de seguir segons els preceptes bíblics estipulats.
La vida jueva a Barcelona. El Call Major i el Call Menor.
Tot i que en tenim notícies des del segle IX, la vida jueva a Barcelona no es documenta de forma fiable fins al segle XII. El call, o barri dels jueus, es trobava en aquell moment a tocar de la Catedral, entre els actuals carrers de Santa Eulàlia i Sant Sever, Banys Nous, Sant Honorat (tot i que s’expandia més enllà d’aquest carrer i ocupava algunes cases del carrer del Bisbe) i el carrer que va acabar prenent precisament el nom de ‘Call’. El 1257 aquest espai es va fer insuficient pel nombre d’habitants jueus que hi vivien i es va crear un nou call, o Call Menor, altrament dit de n’Àngela o d’en Sanahuja, situat entre els actuals carrers d’Avinyó, de Raurich i de Ferran. Sembla que al segle XIV hi havia uns 5000 jueus a la ciutat de Barcelona.
Ruta QR Gòtic Call Jueu
Si ens situem a l’entrada del carrer de Sant Honorat, d’esquena a la plaça de Sant Jaume, serem al lloc on aproximadament hi havia una de les portes d’entrada al Call. Pensem, però, que en època medieval aquest paisatge era molt diferent, ja que no existia ni el palau de la Generalitat ni l’edifici de l’Ajuntament. De fet, la plaça de Sant Jaume era un petit eixamplament entre els actuals carrers de la Llibreteria i del Call, on hi havia l’església de Sant Jaume i altres edificis.
Mirant a l’esquerra, veuríem el Castell Nou, fortalesa medieval construïda sobre una de les portes de la muralla romana i que ocupava l’actual illa entre els carrers del Call, Avinyó i Ferran. Les últimes restes d’aquest castell, conegut també amb els noms de Torre d’Hèrcules i Torre de Cató, van desaparèixer amb l’obertura del carrer de Ferran a mitjan segle XIX. El carrer del Call s’eixamplava en una placeta al peu del Castell, on hi havia el forn dels jueus.
L’altra porta d’entrada la veurem més endavant: era a l’inici del carrer de Sant Domènec, a la cantonada amb el carrer del Call.
