La Baixada de Santa Eulàlia i la muralla romana
La Baixada de Santa Eulàlia tenia per nom, en època medieval, “Carrer de la Volta” i, juntament amb el Carrer de Sant Sever, formaven part d’un mateix carrer. La Baixada quedava aturada per la muralla romana, la qual no fou oberta fins l’any 1394.
El límit nord del Call
Les cases actuals amb números senars dels carrers de la Baixada de Santa Eulàlia i de Sant Sever marcaven, al segle XIV, el límit nord del Call.
Sant Sever, un antic “cardo minor” romà
El carrer de la Volta, actuals carrer de Sant Sever i baixada de Santa Eulàlia, fou, en època romana, un antic cardo minor, que seguia la línia paral·lela del cardo maximus (carrer del Call).
Carrer de Marlet, llindar del quadrant de cases més religiós i savi del Call
Un dels noms d’aquest carrer era el de l’Escola (sinagoga) de les Dones, possiblement pel fet que s’hi trobava un edifici adjacent o bé una entrada separada de la Sinagoga Major per a les dones. (Imatge: Làpida commemorativa de la Pia Almoina del Call (heqdesh), fundada pel rabí Samuel Ha-Sardí, col·locada de nou a l’edifici de 1820).
Sant Honorat, un carrer de metges i cirurgians
El carrer de Sant Honorat era habitat per metges i cirurgians que treballaven pel rei: necessitaven viure el més a prop possible del Palau Reial Major per si hi havia alguna urgència mèdica a la cort. (Imatge: Hagadà de Barcelona (British Library, Londres) El seu facsímil ha estat considerat una de les millors reproduccions de la història editorial.)
El carrer de la Sinagoga dels Francesos
Aquest carrer es coneixia també com a carrer de l’Escola dels Francesos, atès que, tal i com ho testimonien els documents, s’hi trobava la sinagoga per a exiliats francesos. (Imatge: Carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call. A mà dreta, casa medieval que pertany al Centre d’Interpretació del Call (MUHBA).
El carrer del Call, l’antic carrer dels Torners: un carrer ple de comerç
Antic cardo maximus de Bàrcino, en època medieval era conegut com a carrer dels Torners i donava accés al call. Era un dels carrers més dinàmics comercialment, car s’hi trobaven nombrosos mercadals i botigues.
Les sitges del carrer de la Fruita: el magatzem més important del Call
Al davant d’aquest edifici (Fruita, 4) les excavacions arqueològiques han posat al descobert una domus romana amb mosaics i sis sitges d’emmagatzematge de grans dimensions. (Imatge: Detall de les excavacions, on es descobriren les restes de la domus romana i les sitges medievals.)
La Sinagoga Major de Barcelona
Dins del call de Barcelona hi hagué fins a quatre sinagogues: La Sinagoga Major, la Xica (o Poca), la dels Francesos i la de Massot Evangenà, a banda de l’Escola de les Dones.
L’antic Carrer dels Banys Freds
Aquesta finca se situa en la confluència de dues àrees de gran significació religiosa i cultural del call: els Banys Freds i la Sinagoga dels francesos. (Imatge: Carrer de l’Arce de Sant Ramon del Call, encarat al Carrer del Call).
La Sinagoga de Massot Evangenà
Entre les diverses sinagogues existents al Call es troba la sinagoga particular de Massot Evangenà, un dels prohoms de l’aljama barcelonina, aixecada a la finca veïna de Sant Sever 4. (Imatge:Home assegut indicant la paraula “savi”. Haggadà de Kaufmann, Catalunya (s. XIV). Budapest.)
El carrer de la Carnisseria o de la Sinagoga Major
Els noms dels carrers del call feien referència als llocs ressenyables que hi havia. L’actual carre de Sant Domènec era el més importat del barri jueu i es coneixia com a carrer de la Sinagoga Major o de la Carnisseria. (Imatge: judios en sinagoga barcelona S XIV)
L’avalot de 1391
El carrer de Sant Domènec del Call rebé aquest nom, perquè el dia en què es produí l’avalot de 1391, el cinc d’agost, s’esqueia la festivitat de Sant Domènec. Aquests greus disturbis significaren la desaparició de l’aljama jueva de Barcelona. (Imatge: Avalot de 1391. Gravat de Josep Segrelles, ca. 1910)
Una de les dues portes d’accés al Call Major
El carrer de Sant Domènec era el més important del barri jueu. Es coneixia llavors com a carrer de la Carnisseria o carrer de la Sinagoga Major o de les Escoles Majors. A la seva entrada, s’hi situava el portal principal del barri.
Els Banys Nous
El nom d’aquest carrer fa referència a l’edifici que el caracteritzà, els Banys, construïts el 1160, any en què el comte Ramon Berenguer IV donà permís a l’alfaquí Abraham Bonastruc d’edificar-los.
La muralla romana de Banys Nous i el permís reial de Jaume I per a esberlar-la.
En el veí núm. 16 de Banys Nous, s’hi ha localitzat un tram de muralla romana, que conserva tota la seva alçada. (Imatge: Permís Reial de Jaume I a Samuel Bonastruc per esberlar la muralla romana 1258)
La presència jueva a Barcelona
La vida jueva a Barcelona no es documenta de forma clara fins al segle XII. No ens és encara possible datar els inicis de l’establiment de jueus a les terres que després seran Catalunya. (Imatge: The Barcelona Haggadah).
Per què aquest carrer es diu Baixada de Santa Eulàlia?
El carrer rebé aquest nom per Santa Eulàlia, primera patrona de Barcelona, qui, segons la llegenda, fou martiritzada als 13 anys en aquest indret, durant el regnat de l’emperador romà Dioclecià (segle III).
La falsa profanació d’hòsties
L’antiga propietat jueva que coincidiria amb l’actual parcel·la de Sant Sever 2 havia estat de Salomó Sescaleta, un dels membres prominents de la comunitat jueva i que va ser tristament involucrat en una falsa acusació de profanació d’hòsties el 1367. (Imatge: Autor Hartmann Schedel 1493/ Judíos condenados)
L’alfòndec del carrer de la Volta
(Imatge: Notícia publicada al diari. Anys enrere, l’edifici del carrer Sant Sever núm. 3, fou una pensió per a sacerdots i catòlics, anomenada “Pensió la Veritat”).
L’antiga Volta del Call
En època medieval, l’actual carrer de Sant Sever i la Baixada de Santa Eulàlia formaven un sol carrer, dit de la Volta, que anava des de l’actual carrer del Bisbe fins al mur de la muralla romana. L’enderroc d’aquest llenç de muralla no es va produir fins el 1394.
Els carrerons del Call
“A l’interior del Call hi havia fins a vuit carrerons sense sortida (o cul-de-sacs). Només l’actual carrer de Sant Felip Neri s’ha mantingut com a via; la resta han desaparegut. (Imatge: Carrer de Sant Sever i Sant Felip Neri. Planta de les excavacions de l’any 2001, segons N. Nolasco)”.
Domus romana, pous i sitges medievals
Les excavacions arqueològiques dutes a terme en aquesta finca permeten resseguir els diferents estrats històrics de la zona: època romana, època medieval i les restes arqueològiques pertanyents als segles XIII-XIX (imatge: Domus romana)
L’origen del Palau de la Generalitat
El palau de la Generalitat que s’aixeca al davant va començar a construir-se el 1401.(Imatge: Restes de murs i construccions sota el pati dels Tarongers. En primer terme, massís cilíndric que hom ha suposat mur de tanca (excavacions del 1907).
Casa del poeta Samuel Bonastruc
A les darreries del segle XIV, en aquesta parcel·la, corresponent actualment al carrer de Sant Honorat 9, se situava la casa del poeta Samuel Bonastruc.
La font de Sant Honorat
El carrer de Sant Honorat era conegut en època medieval com a Carrer de la Font. Aquesta font gòtica fou construïda el 1357, en temps del rei Pere el Cerimoniós, amb la finalitat d’estalviar als jueus episodis de baralla i trencadissa amb els cristians. (Imatge: Excavacions al palau de la Generalitat (1907).
El carrer dels especiers i dels apotecaris
Es dedicaven al comerç i a l’elaboració de fàrmacs, drogues, espècies culinàries, tints, confits, espelmes i perfums. Un ofici entre la farmàcia i l’art de transformar els productes a través de fórmules.
Qui eren els llibreters que van establir-se aquí ?
L’any 1540 el carrer ja era conegut com dels llibreters o de la Llibreteria. Eren venedors de pergamins, de papers, de llibres en blanc i d’altres objectes d’escriptori. També feien d’enquadernadors (a la imatge, un llibre de notari).
El carrer Llibreteria va ser escenari de moltes festes cíviques.
Durant l’Edat Mitjana i l’Època Moderna eren habituals les festes cíviques, celebrades als espais públics. El carrer Llibreteria s’adornava amb arquitectures efímeres i decoracions espectaculars (a la imatge, el rei Alfons el Magnànim, promotor d’aquests actes).
Francesc Ferrer, un dels especiers d’aquest carrer
Al carrer Llibreteria hi va viure l’especier Francesc Ferrer. Tenia una casa ben àmplia, amb un obrador, botiga i estances privades. Morí l’any 1410, deixant diners a deure. Per cobrir els deutes, els hereus van haver de subhastar els objectes de l’especier.
Freneria, del carrer de l’Hospital al carrer dels artesans
El carrer de la Freneria medieval fou seu de l’Hospital d’en Guitart, on s’atenia als pobres, als peregrins i també als malalts. Més endavant, el comte Ramon Berenguer IV (esteu veient el seu segell) transformà aquest espai en cases i tallers.
Pedres de les antigues construccions romanes per fer nous edificis
Les cases de l’entorn del Miraculum (tal i com s’anomenava a les ruïnes romanes), foren edificades amb materials extrets d’aquestes antigues construccions. A la imatge, la compravenda d’una casa.
Un carrer lligat a la història de la Catedral
Al segle XIV, una gran part de les cases d’aquesta via pertanyien o allotjaven al clergat. Les processos religioses passaven pel carrer de la Freneria. Més endavant, aquí se celebraren les fires de Nadal.
D’on prové el nom del carrer Freneria ?
La freneria era un ofici especialitzat en la confecció de productes de l’aixovar militar. Aquest nom deriva dels frens; els instruments de metall que es lliguen a les regnes i que es col·loquen al morro dels cavalls. A la imatge, l’escut del gremi dels freners. Teniu aquest escut ben a prop…
En aquesta illa de cases hi havia un forn molt important per als barcelonins
Els forns eren establiments de referència perquè eren el lloc on les famílies duien el pa i d’altres aliments a coure.
La presó estigué aquí fins l’any 1839
La presó de Barcelona estigué en aquest immoble fins el segle XIX. Per aquest motiu el carrer arrossegà el nom de Baixada de la Presó durant molts anys.
Sou davant de l’antiga presó de Barcelona !
Aquí hi hagué la presó del veguer durant els segles medievals. En aquell moment la presó presentava unes condicions deplorables. Els familiars dels reus preferien no entrar-hi. Les visites es feien a través d’una finestra que donava a aquest carrer.
Aquesta és una casa d’origen medieval
Espai ben documentat durant els segles medievals. Maria, esposa de Pere Godancs, vengué una casa en aquest indret als consellers de la ciutat. El seu objectiu era enderrocar una estructura per embellir l’entorn de la catedral.
