Les celebracions cíviques organitzades pels governants no eren del gust de tothom. Els veïns del carrer Llibreteria n'hagueren de patir unes quantes. Una de les més sonades fou convocada per tal de demanar la millora de salut del rei Carles II l’Embruixat, un monarca dèbil i malaltís. A finals d’octubre del 1696 "...en la mitad de la calle había un arco triunfal de la misma hechura, que sustentaba una fábrica a modo de castillo y por sus puertas se veía pasar al reflejo de la luz, varias figuras” de tal manera que “se imposibilitó el paso de la calle”. Creieu que els veïns estaven massa contents amb aquestes estructures ? Recordeu que el carrer Llibreteria era un espai comercial de primer ordre i que tots aquests adorns obstaculitzaven el tràfec de persones i mercaderies. Per acabar-ho d'adobar, tot sovint eren els mateixos comerciants els que eren obligats a sugrafar el cost de les festivitats... Cornuts i pagar el beure !