En aquesta zona del carrer de Sant Honorat, se situaven, al segle XIV, les cases de Samuel Bonastruc i Bonastruc Samuel. L’antic Carrer de la Font era habitat per jueus benestants, de nobles nissagues, molt cultivats a nivell cultural. A l’aljama de Barcelona, s’hi escrigueren tot els gèneres literaris i tota mena de tractats científics: s’hi conreà poesia, filosofia, teologia, literatura didàctica i jurisprudència. La medicina també hi ocupà un lloc preeminent, gràcies a les obres de Sésset Benvenist (s. XII) i de Zerahya ben Saltell Gracià (s. XIII), que traduí obres mèdiques de Galè, d’Avicena i de Maimònides. A banda de les activitats científiques i literàries, una de les ocupacions tradicionalment associada als jueus, ja des del segle XII a Barcelona, fou la del préstec. Fins al segle XIV, els cristians no pogueren prestar diners a interès. Només els jueus més solvents econòmicament pogueren seguir negociant crèdits sota aquestes condicions. Així mateix, el crèdit no era necessàriament una dedicació exclusiva: el trobem exercit per metges i rabins, a part dels banquers, a manera d’inversió