La primera denominació obeïa a la situació de la miqvé o bany ritual per immersió en aigua corrent on els jueus es purificaven: la documentació escrita ens testimonia que, en època medieval, en aquest carrer s’hi ubicaven uns banys freds.

L’antic carrer dels Banys Freds té un traçat molt irregular, en forma de quatre. Al final del carrer, hi havia existit un carreró que menava a la baixada de Santa Eulàlia. El tram meridional estava cobert per una llarga volta, que menava directament al Castell Nou a través d’un pas elevat. En fotografies de finals del s. XIX es pot veure encara l’arc que donà nom al carrer.

Davant d’aquest carrer, s’hi trobava el complex de sinagogues, d’escoles rabíniques (ieshibot) i de fundacions pietoses (hebreu hqdš; veg. la làpida commemorativa dedicada a Samuel ha-Sardí, encastada a la façana del núm. 1 del carrer Marlet), documentades ja al segle XIII, que feren valdre a Barcelona la fama merescuda de centre de saviesa jueva.