Sou davant de la bijuteria Jordà, on la Rosa Maria us atén. El traçat del carrer Llibreteria té uns 2030 anys d’antiguitat. Són molts segles per aquest antic eix de la ciutat romana (NE-SW), que juntament amb el carrer del Call feia 282 metres de llarg (uns 1.000 passos). A finals del segle XIX, però, aquest traçat estigué a punt de ser esborrat del mapa. En el marc dels projectes de reforma de la ciutat hi hagué interès en ‘airejar’ la Catedral, és a dir obrir grans espais per tal de fer-la més visible. L’any 1879 l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner anuncià el projecte d’enderrocar moltes illes de cases de darrere de l’absis de la catedral, mantenint al mig d’una nova plaça les columnes romanes del carrer del Paradís. Llegiu com Mossèn Cinto Verdaguer ho elogià a la seva Oda a Barcelona:

“Oh ! A terra eixa cortina de cases que separa

l’estàtua de Don Jaume del seu reial Tinell,

Enmig d’aqueixa plaça, que no tindrà segona

les tres columnes d’Hèrcules quan miri el viatger

creurà veure les Gràcies, per fer-te de corona

de braços enllaçades, dansant en ton verger”